Què és la participació democràtica digital ?

El passat 24 d’abril vaig assistir a la presentació del llibre “la participació democràtica digital al món”, que conté l’estudi realitzat per la Fundació Catalunya Segle XXI per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona sobre la democràcia participativa digital al món en l’àmbit local. El seu contingut és força interessant, conté una font de recursos d’informació exhaustiva doncs descriu i explora dotze experiències de les més innovadores i interessants sobre democràcia participativa digital d’arreu del mon. Inclou les deu idees centrals que s’han de tenir en compte per a aquella persona o organització que vulgui dissenyar o promoure mecanismes de participació democràtica digital.

Així el llibre fa un anàlisi dels següents aspectes que trobo més rellevants:

Partint de què els espais de participació democràtica tradicional en la majoria dels països del món encara en són pocs i tenen un impacte relatiu, la irrupció de les TIC pot induir a una autèntica revolució política, ja que tecnològicament es possible posar en pràctica mecanismes de participació democràtica digital i generar espais de participació en què la ciutadania pugui fer contribucions de qualitat i per tant pugui haver-hi deliberació i reflexió suficients que garanteixin la qualitat de participació davant de la quantitat en la participació.

Un altre aspecte important és la paradoxa de la innovació on el desig constant de canvi i innovació no està deixant assajar suficientment els instruments tecnològics que més poden contribuir a la democràcia, ni identificar quina és la millor manera de dissenyar-los, així es tendeix més amb ser modern, original i innovador que el veí, quan la vertadera innovació es troba en la qualitat.

No obstant això un dels principals obstacles que està dificultant l’extensió d’espais participatius és la manca d’una resposta adequada per part de la ciutadania, es a dir una insuficient cultura política democràtica, unida en alguns casos a una insuficient cultura tecnològica.

Les conclusions dels informes analitzats sobre la situació en què es troba Espanya a nivell mundial en matèria de TIC aplicades a la participació democràtica digital, destaca el fet que la seva posició no és massa bona, sobretot en relació amb el seu grau de desenvolupament socioeconòmic. Pel que fa a la posició de Catalunya i més concretament en l’entorn de la ciutat de Barcelona, aquesta es troba en nivells de desenvolupament digital i de participació democràtica digital molt baixos i que, tot i que la ciutat s’acosta més a les mitjanes europees i nord-americanes, encara pot millorar força en l’àmbit de l’e-participació.

Les adreces recomanades són:
www.bcn.cat/publicacions
http://www.seglexx1.com/

Parlem dels parlamentaris ... i dels seus blogs?

La introducció d’Internet en l’activitat dels parlamentaris espanyols suposa un canvi significatiu en la participació ciutadana, implica una via més ràpida i senzilla per involucrar-se en el procés de democràcia parlamentaria, ja sigui mitjançant el correu electrònic, els grups de discussió, els fòrums públics o bé utilitzant els canals de comunicació entre els parlamentaris i els ciutadans com pot ser les pàgines personals o els weblogs. En aquest aspecte precisament vull incidir.

Les eines més populars d’interacció entre els governants i els ciutadans son en aquest moments el correu electrònic, a banda del correu postal i el telèfon, podríem dir que son canals establerts institucionalment.

Així en el cas concret del Congres dels Diputats dels 350 parlamentaris, 304 tenen adreces de correu electrònic publicada en la web de la cambra, el que suposa el 87% del total, i només el 5% tenen un weblog, es a dir exactament n’hi ha 18, d’aquest, 16 diputats admeten comentaris en les seves anotacions, 12 publiquen l’adreça de correu electrònic en el blog i només 2 conviden al ciutadà a expressar les opinions en fòrums propis o a través d’aquestes.

Els motius que han impulsat a aquests parlamentaris a crear el seu blog, segons enquesta realitzada són:

· Difondre la ideologia del grup polític
· Explicar el que passa en el congrés des d’una perspectiva col·loquial
· Buscar la proximitat amb els ciutadans per solucionar problemes
· Exposar reflexions, vivències, actuacions personals i polítiques

No obstant la característica comuna a la majoria d’aquests blogs es l’escàs tractament de l’activitat pròpia de cada diputat com membre de comissions específiques dins del congres, quan en realitat hauria d’ésser aquesta la funció principal del blog, no creieu?

Tots aquest fets estan recollits i ampliats a les següents adreces, pels qui tingueu interès:
http://evacampos.blog.com/
http://cibersociedad.net/recursos/art_div.php?id=182

Qui procura per nosaltres?

Doncs ... la “Segona capanya contra el frau on-line i per la seguretat en la xarxa”.

Aquesta campanya està promoguda per l'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO), l’Associació de Internautes i d’altres companyies, l’objecte és informar als internautes sobre les últimes amenaces víriques i oferir recomanacions sobre seguretat, per millorar l’experiència en la xarxa i reduir el nombre d’usuaris que s’infecten o que son estafats amb les actuacions phishing.

Els usuaris poden obtenir els consells pràctics i recomanacions sobre seguretat i accedir a eines on-line per detectar virus en els seus equips.

Us recomano aquesta adreça www.seguridadenlared.org en ella, Panda Software posa a disposició dels usuaris eines gratuïtes per l’anàlisi dels equips com: NanoScan i TotalScan, tanmateix es pot consultar estadístiques d’infeccions de virus en la xarxa que dona una visió general de la situació.

Salut!

Polèmica entorn al cànon digital

Abans de res m’he documentat sobre el tema i vull deixar clar certs aspectes sobre el cànon per evitar confusions. Segons defineix la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) el cànon suposa una compensació equitativa per copia privada, això significa que no es necessita autorització de l’autor per la reproducció en obres ja divulgades quan es porti a terme per una persona física per al seu ús privat i no sigui objecte d’una utilització col·lectiva ni lucrativa (art. 31.2), tanmateix l’art. 25 diu que la reproducció realitzada exclusivament per a ús privat d’obres divulgades en forma de llibres o publicacions, així com fonogrames, vidogrames o d’altres suports sonors, visuals o audiovisuals originarà una compensació equitativa i única destinada a compensar els drets de propietat intel·lectual que es deixen de percebre per la reproducció. Aquest cànon gravarà els equips, aparells i suports materials de reproducció analògics i digitals, per exemple en un cd o dvd la compensació és de 0’60 €, els imports van de 0,18 € per h. de gavació a 200,13 € per equip o aparell copiador depenent del nombre de copies o bé de les hores/minuts de gravació, el detall està a la Llei.

Bé, tot això és la justificació legal del cànon digital, però el que hi hagi una llei aprovada i vigent no significa que les mesures legals siguin justes en el seva plena aplicació, així aquest cànon ha suscitat moltes controvèrsies sobretot des de la perspectiva del consumidor i d’alguns fabricants i distribuïdors, que són en definitiva els que acabem “pagant el pato”.

Partint de la idea i de l’objecte del cànon previst en la LPI, ha de quedar clar que no s’ha creat per compensar la pirateria, he d’afegir però, que si bé no pretén compensar la pirateria al menys d’entrada, (ja que no ho diu textualment aquest text legal) el que sí es denota és un cert afany lucratiu per compensar les pèrdues ocasionades per aquesta, la prova està en la recaptació milloraria feta per la Societat General d’Autors i Editors, les SGAE, que en el 2005 s’han rebut 60 milions d’euros del sector audiovisual. Es clar, sempre es millor això que res, encara que només sigui per compensar els autors per copia privada, i no em parlem de la pirateria que és un tema a part i per cert penat penalment.

Ara bé, jo que no soc autora (desafortunadament) i que per tant estic a l’altra banda, hauria de tenir almenys d’entrada la presumpció d’innocència, qui pot assegurar que jo utilitzi els suports cd’s, dvd o altres per copiar música o d’altres obres valuoses, perquè he de pagar una part a les SGAE quan no em correspon en tots els casos, aquest és d’entrada un aspecte que val la pena tenir en compte i que només per això ja suposa una causa defensable, i si no que els hi expliquin al jutges... !

A més els temps canvien i quan les tecnologies s’imposen no es pot depreciar les ofrenes que les tecnologies ens serveixen en safata, així quan la tecnologia la tens al teu abast resulta impossible evitar certs fets, seria absurd. La tecnologia marca tendències i actuacions socials que es produeixen de forma natural. Als EEUU per exemple el copyright serveix per pagar els autors per obra feta i a partir d’aquí no s’imposa control.

Per altra banda val la pena tenir en compte l’aspecte positiu del que estem parlant, es a dir quina millor manera de promocionar i fomentar l’art musical que fer-lo assequible i a l’abast de tothom, si realment el que es vol es promocionar aquest fet, es clar. Crec que la música ara més que mai està a l’abast de tothom i aquest tothom és del qui no té res també.

El que s’hauria de regular és que els autors siguin del gènere que siguin, percebin una retribució justa per l’esforç fet, la que es mereixen i que si la indústria discogràfica i l'audivisual no percep les retribucions milionàries que es percebien fins el moment potser sigui perquè les coses canvien i el model de negoci en aquests moments com d’altres models, sucumbeixen i s’han de reestructurar, potser la solució estaria en la menor presencia d’intermediaris però no tot el pes ha de recaure en el consumidor, no obstant ja us avanço que s’està pensant en imposar un ultra-cànon. Què en penseu vosaltres ?

Aquí teniu unes adreces per ampliar la consulta si us ve de gust:
http://www.asimelec.es/home2.asp
http://www.aetic.es/

Aquí teniu un fragment del debat del dia 4/4/07 sobre el cànon en el programa Enfoque:

Les "cookies" en remull

Sabíeu que, segons un article d’experts del marketing en Internet, aproximadament el 40% del navegants esborren les seves “cookies” una vegada al mes i el 60% les han esborrat alguna vegada?. Això implica que una proporció important d’internautes es converteixen en nous individus als ulls de tots els sistemes de segmentació de publicitat i d’afiliació, botigues i altres sistemes. Es per això que els marketoides no estan molt contens que això passi.
Les cookies serveixen per identificar de forma individual a cada visitant d’un lloc web, així es que, poden fer ofertes o seguiment d’informació amb dades de segmentació, com país, edat, compres efectuades i d’altra informació privada. En general les “cookies” no són especialment perilloses ni perjudicials en si, encara que alguns llocs web fan mal ús i poden utilitzar l’historial de navegació per beneficiar-se. Com les “cookies” estan activades per omissió en tots els navegadors web del mercat, convé saber que es poder esborrar de forma discriminada, mantenint aquells llocs web que un ja te configurat.