miércoles, 11 de abril de 2007

Polèmica entorn al cànon digital

Abans de res m’he documentat sobre el tema i vull deixar clar certs aspectes sobre el cànon per evitar confusions. Segons defineix la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) el cànon suposa una compensació equitativa per copia privada, això significa que no es necessita autorització de l’autor per la reproducció en obres ja divulgades quan es porti a terme per una persona física per al seu ús privat i no sigui objecte d’una utilització col·lectiva ni lucrativa (art. 31.2), tanmateix l’art. 25 diu que la reproducció realitzada exclusivament per a ús privat d’obres divulgades en forma de llibres o publicacions, així com fonogrames, vidogrames o d’altres suports sonors, visuals o audiovisuals originarà una compensació equitativa i única destinada a compensar els drets de propietat intel·lectual que es deixen de percebre per la reproducció. Aquest cànon gravarà els equips, aparells i suports materials de reproducció analògics i digitals, per exemple en un cd o dvd la compensació és de 0’60 €, els imports van de 0,18 € per h. de gavació a 200,13 € per equip o aparell copiador depenent del nombre de copies o bé de les hores/minuts de gravació, el detall està a la Llei.

Bé, tot això és la justificació legal del cànon digital, però el que hi hagi una llei aprovada i vigent no significa que les mesures legals siguin justes en el seva plena aplicació, així aquest cànon ha suscitat moltes controvèrsies sobretot des de la perspectiva del consumidor i d’alguns fabricants i distribuïdors, que són en definitiva els que acabem “pagant el pato”.

Partint de la idea i de l’objecte del cànon previst en la LPI, ha de quedar clar que no s’ha creat per compensar la pirateria, he d’afegir però, que si bé no pretén compensar la pirateria al menys d’entrada, (ja que no ho diu textualment aquest text legal) el que sí es denota és un cert afany lucratiu per compensar les pèrdues ocasionades per aquesta, la prova està en la recaptació milloraria feta per la Societat General d’Autors i Editors, les SGAE, que en el 2005 s’han rebut 60 milions d’euros del sector audiovisual. Es clar, sempre es millor això que res, encara que només sigui per compensar els autors per copia privada, i no em parlem de la pirateria que és un tema a part i per cert penat penalment.

Ara bé, jo que no soc autora (desafortunadament) i que per tant estic a l’altra banda, hauria de tenir almenys d’entrada la presumpció d’innocència, qui pot assegurar que jo utilitzi els suports cd’s, dvd o altres per copiar música o d’altres obres valuoses, perquè he de pagar una part a les SGAE quan no em correspon en tots els casos, aquest és d’entrada un aspecte que val la pena tenir en compte i que només per això ja suposa una causa defensable, i si no que els hi expliquin al jutges... !

A més els temps canvien i quan les tecnologies s’imposen no es pot depreciar les ofrenes que les tecnologies ens serveixen en safata, així quan la tecnologia la tens al teu abast resulta impossible evitar certs fets, seria absurd. La tecnologia marca tendències i actuacions socials que es produeixen de forma natural. Als EEUU per exemple el copyright serveix per pagar els autors per obra feta i a partir d’aquí no s’imposa control.

Per altra banda val la pena tenir en compte l’aspecte positiu del que estem parlant, es a dir quina millor manera de promocionar i fomentar l’art musical que fer-lo assequible i a l’abast de tothom, si realment el que es vol es promocionar aquest fet, es clar. Crec que la música ara més que mai està a l’abast de tothom i aquest tothom és del qui no té res també.

El que s’hauria de regular és que els autors siguin del gènere que siguin, percebin una retribució justa per l’esforç fet, la que es mereixen i que si la indústria discogràfica i l'audivisual no percep les retribucions milionàries que es percebien fins el moment potser sigui perquè les coses canvien i el model de negoci en aquests moments com d’altres models, sucumbeixen i s’han de reestructurar, potser la solució estaria en la menor presencia d’intermediaris però no tot el pes ha de recaure en el consumidor, no obstant ja us avanço que s’està pensant en imposar un ultra-cànon. Què en penseu vosaltres ?

Aquí teniu unes adreces per ampliar la consulta si us ve de gust:
http://www.asimelec.es/home2.asp
http://www.aetic.es/
Aquí teniu un fragment del debat del dia 4/4/07 sobre el cànon en el programa Enfoque:

3 comentarios:

mdesanpedro dijo...

Solicitant el permís de la creadora del post, voldria comentar que aposto per aquesta visió, bo i que més humorística, del tema. (Vídeo): http://www.youtube.com/watch?v=9BHc-bcBZXs

Andrea dijo...

Aquest es un tema complexe.

Degut a les aplicacions P2P se'ns fa fàcil accedir a certs arxius (musica i video) sense pagar pel seu ús al seu creador.

S'han de prendre mesures, però quines? Ens tenen que afectar tant aquestes mesures? Abusen de nosaltres?

Si més no és un tema complicat.

lida dijo...

hola!!
El que m'al·lucina ja és que pagaran també les biblioteques. Si ja es llegeix poc en aquest país, ens trobarem només llibres d'autors clàssics..
Jo aposto pel creative commons. He fet un post sobre el tema.
Per si t'interessa.

Fins aviat!!
http://ltoda.blogspot.com