Algunes actuacions del "Plan Avanza"

S’emmarca dins els eixos estratègics del Programa Nacional de Reforma, amb la finalitat d’aconseguir que el volum de l’activitat econòmica relacionada amb les TIC s’aproximi al 7% del PIB en l’any 2010. La seva actuació es basa en el desenvolupament de la I+D+I i afecta tant al sector privat, a la societat civil com a les diferents administracions. (Més informació a http://www.planavanza.es/ )

El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç està apostant fort per al desenvolupament dels seus objectius amb la injecció d’uns quants milions d’euros. Veure noticia relacionada a http://www.municipios21.com/noticia.asp?ref=645

Us presento algunes iniciatives interessants:

· El programa Ciudades Digitales: conté la teleadministració, teletreball, telemedicina, formació, difusió i sensibilització, comerç electrònic, cultura, turisme i oci amb criteris d’accessibilitat.

· El programa Ayuntamientos Digitales: està destinat a modernitzar les entitats locals amb la intenció de simplificar els procediment per a la millora de l’atenció al ciutadà.

· La Plataforma de Administración electrónica: busca automatitzar els diferents procediments i serveis de gestió municipal mitjançant la creació d’una plataforma modular adaptable a les necessitats de cada entitat local.

Com podeu veure aquestes són algunes de les actuacions d’iniciativa pública de foment de les TIC al nostre Estat per a la immersió en la SIC i evitar i promoure l’escletxa digital i la inclusió digital respectivament. Què n’opineu ...?

Serveis televisius en línia

El govern municipal de Seattle (EEUU) va crear una Comissió de Comunicació Electrònica per tal de crear un portal democràtic amb l’ús de la televisió local –TV Sea- amb la finalitat d’incidir amb força en la necessitat que els ciutadans veiessin la connexió entre la televisió (des d’un punt de vista tradicional) i les possibilitats que ofereix un entorn en línia.

Abans de seguir però, val a dir que Seattle és una de les ciutats amb un dels índexs d’alfabetització digital més elevats del món.

Així el Govern municipal ha creat dues pàgines web que es complementen. Ambdós portals estan gestionats pel mateix departament, de manera que tots dos equips col·laboren i intercanvien suport tècnic. Una bona estratègia per aprofitar sinèrgies !!!

D’una banda, el portal principal del Govern, http://www.seattle.gov/, ofereix serveis; en tant que el Seattle Chanet té una vocació cívica, és tant un canal que emet les 24 hores (gratuït i accessible per cable) com una pàgina web interactiva. Els seus continguts informen els ciutadans sobre els temes necessaris per iniciar un diàleg cívic, prendre decisions i participar en la vida de la ciutat, tanmateix ofereix un butlletí d’informació (newsletter) enviat per correu electrònic, amb informació sobre nous programes, horaris i llocs web.

El portat http://www.seattlechannel.org/ conté una sala de premsa, un apartat relatiu a temes d’actualitat de la ciutat, l’apartat involucra’t on es recull un calendari amb totes les activitats públiques que hi ha a la ciutat (audiències públiques, fòrums, reunions dels diferents consells, reunions de veïns, activitats locals ...) i també un apartat de recerca de vídeos que permet buscar qualsevol material audiovisual emès al canal.

Us sembla que aquesta experiència posa de manifest el potencial de la televisió com a mecanisme que apropa la ciutadania i els governants?

Un exemple de vot electrònic ...

Aquest cas que us presento és una iniciativa de l’Ajuntament de Sheffield que es va posar en pràctica en la convocatòria electoral del maig de 2003 on s’impulsà el vot electrònic mitjançant quatre mecanismes: Internet, telèfon, quioscs, sms i a més el vot personal naturalment.

Els elements necessaris per votar són, en aquest cas:

· Smart Sheffield Card: enviada prèviament per correu.
· Número d’identificació del votant: contingut a la targeta intel·ligent.
· Targeta electoral. Inclou una contrasenya, així com el codi de cada districte i el codi del vot de cada candidat.

La votació mitjançant Internet es fa des de l’adreça http://www.votesheffield.com/, un cop el votant s’ha identificat amb el número d’identificació i la contrasenya, pot escollir el candidat, finalment obté un número identificador que serveix com a comprovant del vot exercit.

En la votació per via telefònica el votant truca a un número, l’operadora demana el número d’identificació i la contrasenya i recull el vot, a continuació el votant obté un comprovant del vot exercit. La trucada es gratuïta, excepte si es fa amb telèfon mòbil, no es pot trucar i per tant votar fora del Regne Unit.

En la votació mitjançant cabines quioscs, es fa per mitjà de la targeta Smart Cheffield que s’introdueix a la ranura del quiosc, i es marca la contrasenya, la pantalla dóna les instruccions del que cal fer per emetre el vot. Un cop s’ha completat la cabina emet comprovant.

En la votació mitjançant SMS, s’escriu un missatge amb el text IDENTIFICACIÓ DEL VOTANT -espai- CONTRASENYA -espai- CODI DEL DISTRICTE ELECTORAL -espai- CODI DEL VOT, s’envia el missatge i a continuació el votant rep un missatge on hi ha el codi comprovant del vot emès.

Aquesta experiència va estar organitzada per Election.com, Britisch Telecome i Oracle.

Ja veieu quina simplicitat, al menys per al votant, ja que al darrera en la part més tecnològica ha d’haver un sistema de seguretat solvent i una eficient compartició de bases de dades un pèl més complicada.

L’èxit va ser rotund, ja que el 98% dels votants en les darreres eleccions que van fer servir els nous canals de participació, afirmen que els faran servir un altre cop.

Perquè creieu que aquest sistema no s’ha generalitzat encara per Europa, es que no estem encara preparats?

La nova Llei d'Administració Electrònica

Ara només resta l’aprovació al Senat per a què el projecte de Llei d’accés electrònic dels ciutadans a les administracions públiques sigui una realitat.

Els principals aspectes generals del projecte de Llei a destacar són:

· Fomenta i garanteix l’adopció d’estàndards oberts per part de les administracions públiques i de forma complementaria estàndards que siguin d’ús generalitzats pels ciutadans
· S’estableixen possibles plataformes de comunicació electrònica com l’ordinador i Internet, comunicacions via SMS i la Televisió Digital Terrestre
· Es crearà la figura del defensor de l’usuari de l’administració electrònica en l’Administració General de l’Estat i un estatut del ciutadà
· S’implantarà la interoperabilitat tècnica, semàntica i organitzativa entre administracions

Es reconeixen els següents drets a favor del ciutadà:

· Escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les administracions publiques, prioritzant la comunicació a traves de software lliure
· Conèixer per mitjans electrònics l’estat de tramitació dels procediments
· Obtenir copies electròniques de documents electrònics
· Acreditar la seva identitat mitjançant la signatura electrònica incorporada al DNI i autenticar documents mitjançant signatura electrònica avançada
· No caldrà aportar dades i documents que estiguin en poder de l’administració

Un aspecte crític és que si bé el ciutadà podrà escollir el canal de comunicació amb l’administració, sembla que les persones jurídiques estaran obligades a fer-ho per mitjans electrònics. Aquest aspecte va ser debatut en el III Congrés Internet, Dret i Política: noves perspectives, organitzat per la UOC, en el qual el director general de Modernización Administrativa del Ministerio de Administraciones Públicas, no va donar una explicació clara del tracte desigual respecte al ciutadà.

Amb aquesta Llei es pretén que l’administració es modernitzi i faciliti els tràmits i la comunicació amb els ciutadans i alhora fomenta l’expansió de l’ús de les TIC. Què en penseu vosaltres?

TOT ESTÀ PER FER I TOT ES POSSIBLE ...
(Miquel Martí i Pol)

Què és la participació democràtica digital ?

El passat 24 d’abril vaig assistir a la presentació del llibre “la participació democràtica digital al món”, que conté l’estudi realitzat per la Fundació Catalunya Segle XXI per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona sobre la democràcia participativa digital al món en l’àmbit local. El seu contingut és força interessant, conté una font de recursos d’informació exhaustiva doncs descriu i explora dotze experiències de les més innovadores i interessants sobre democràcia participativa digital d’arreu del mon. Inclou les deu idees centrals que s’han de tenir en compte per a aquella persona o organització que vulgui dissenyar o promoure mecanismes de participació democràtica digital.

Així el llibre fa un anàlisi dels següents aspectes que trobo més rellevants:

Partint de què els espais de participació democràtica tradicional en la majoria dels països del món encara en són pocs i tenen un impacte relatiu, la irrupció de les TIC pot induir a una autèntica revolució política, ja que tecnològicament es possible posar en pràctica mecanismes de participació democràtica digital i generar espais de participació en què la ciutadania pugui fer contribucions de qualitat i per tant pugui haver-hi deliberació i reflexió suficients que garanteixin la qualitat de participació davant de la quantitat en la participació.

Un altre aspecte important és la paradoxa de la innovació on el desig constant de canvi i innovació no està deixant assajar suficientment els instruments tecnològics que més poden contribuir a la democràcia, ni identificar quina és la millor manera de dissenyar-los, així es tendeix més amb ser modern, original i innovador que el veí, quan la vertadera innovació es troba en la qualitat.

No obstant això un dels principals obstacles que està dificultant l’extensió d’espais participatius és la manca d’una resposta adequada per part de la ciutadania, es a dir una insuficient cultura política democràtica, unida en alguns casos a una insuficient cultura tecnològica.

Les conclusions dels informes analitzats sobre la situació en què es troba Espanya a nivell mundial en matèria de TIC aplicades a la participació democràtica digital, destaca el fet que la seva posició no és massa bona, sobretot en relació amb el seu grau de desenvolupament socioeconòmic. Pel que fa a la posició de Catalunya i més concretament en l’entorn de la ciutat de Barcelona, aquesta es troba en nivells de desenvolupament digital i de participació democràtica digital molt baixos i que, tot i que la ciutat s’acosta més a les mitjanes europees i nord-americanes, encara pot millorar força en l’àmbit de l’e-participació.

Les adreces recomanades són:
www.bcn.cat/publicacions
http://www.seglexx1.com/

Parlem dels parlamentaris ... i dels seus blogs?

La introducció d’Internet en l’activitat dels parlamentaris espanyols suposa un canvi significatiu en la participació ciutadana, implica una via més ràpida i senzilla per involucrar-se en el procés de democràcia parlamentaria, ja sigui mitjançant el correu electrònic, els grups de discussió, els fòrums públics o bé utilitzant els canals de comunicació entre els parlamentaris i els ciutadans com pot ser les pàgines personals o els weblogs. En aquest aspecte precisament vull incidir.

Les eines més populars d’interacció entre els governants i els ciutadans son en aquest moments el correu electrònic, a banda del correu postal i el telèfon, podríem dir que son canals establerts institucionalment.

Així en el cas concret del Congres dels Diputats dels 350 parlamentaris, 304 tenen adreces de correu electrònic publicada en la web de la cambra, el que suposa el 87% del total, i només el 5% tenen un weblog, es a dir exactament n’hi ha 18, d’aquest, 16 diputats admeten comentaris en les seves anotacions, 12 publiquen l’adreça de correu electrònic en el blog i només 2 conviden al ciutadà a expressar les opinions en fòrums propis o a través d’aquestes.

Els motius que han impulsat a aquests parlamentaris a crear el seu blog, segons enquesta realitzada són:

· Difondre la ideologia del grup polític
· Explicar el que passa en el congrés des d’una perspectiva col·loquial
· Buscar la proximitat amb els ciutadans per solucionar problemes
· Exposar reflexions, vivències, actuacions personals i polítiques

No obstant la característica comuna a la majoria d’aquests blogs es l’escàs tractament de l’activitat pròpia de cada diputat com membre de comissions específiques dins del congres, quan en realitat hauria d’ésser aquesta la funció principal del blog, no creieu?

Tots aquest fets estan recollits i ampliats a les següents adreces, pels qui tingueu interès:
http://evacampos.blog.com/
http://cibersociedad.net/recursos/art_div.php?id=182

Qui procura per nosaltres?

Doncs ... la “Segona capanya contra el frau on-line i per la seguretat en la xarxa”.

Aquesta campanya està promoguda per l'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO), l’Associació de Internautes i d’altres companyies, l’objecte és informar als internautes sobre les últimes amenaces víriques i oferir recomanacions sobre seguretat, per millorar l’experiència en la xarxa i reduir el nombre d’usuaris que s’infecten o que son estafats amb les actuacions phishing.

Els usuaris poden obtenir els consells pràctics i recomanacions sobre seguretat i accedir a eines on-line per detectar virus en els seus equips.

Us recomano aquesta adreça www.seguridadenlared.org en ella, Panda Software posa a disposició dels usuaris eines gratuïtes per l’anàlisi dels equips com: NanoScan i TotalScan, tanmateix es pot consultar estadístiques d’infeccions de virus en la xarxa que dona una visió general de la situació.

Salut!

Polèmica entorn al cànon digital

Abans de res m’he documentat sobre el tema i vull deixar clar certs aspectes sobre el cànon per evitar confusions. Segons defineix la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) el cànon suposa una compensació equitativa per copia privada, això significa que no es necessita autorització de l’autor per la reproducció en obres ja divulgades quan es porti a terme per una persona física per al seu ús privat i no sigui objecte d’una utilització col·lectiva ni lucrativa (art. 31.2), tanmateix l’art. 25 diu que la reproducció realitzada exclusivament per a ús privat d’obres divulgades en forma de llibres o publicacions, així com fonogrames, vidogrames o d’altres suports sonors, visuals o audiovisuals originarà una compensació equitativa i única destinada a compensar els drets de propietat intel·lectual que es deixen de percebre per la reproducció. Aquest cànon gravarà els equips, aparells i suports materials de reproducció analògics i digitals, per exemple en un cd o dvd la compensació és de 0’60 €, els imports van de 0,18 € per h. de gavació a 200,13 € per equip o aparell copiador depenent del nombre de copies o bé de les hores/minuts de gravació, el detall està a la Llei.

Bé, tot això és la justificació legal del cànon digital, però el que hi hagi una llei aprovada i vigent no significa que les mesures legals siguin justes en el seva plena aplicació, així aquest cànon ha suscitat moltes controvèrsies sobretot des de la perspectiva del consumidor i d’alguns fabricants i distribuïdors, que són en definitiva els que acabem “pagant el pato”.

Partint de la idea i de l’objecte del cànon previst en la LPI, ha de quedar clar que no s’ha creat per compensar la pirateria, he d’afegir però, que si bé no pretén compensar la pirateria al menys d’entrada, (ja que no ho diu textualment aquest text legal) el que sí es denota és un cert afany lucratiu per compensar les pèrdues ocasionades per aquesta, la prova està en la recaptació milloraria feta per la Societat General d’Autors i Editors, les SGAE, que en el 2005 s’han rebut 60 milions d’euros del sector audiovisual. Es clar, sempre es millor això que res, encara que només sigui per compensar els autors per copia privada, i no em parlem de la pirateria que és un tema a part i per cert penat penalment.

Ara bé, jo que no soc autora (desafortunadament) i que per tant estic a l’altra banda, hauria de tenir almenys d’entrada la presumpció d’innocència, qui pot assegurar que jo utilitzi els suports cd’s, dvd o altres per copiar música o d’altres obres valuoses, perquè he de pagar una part a les SGAE quan no em correspon en tots els casos, aquest és d’entrada un aspecte que val la pena tenir en compte i que només per això ja suposa una causa defensable, i si no que els hi expliquin al jutges... !

A més els temps canvien i quan les tecnologies s’imposen no es pot depreciar les ofrenes que les tecnologies ens serveixen en safata, així quan la tecnologia la tens al teu abast resulta impossible evitar certs fets, seria absurd. La tecnologia marca tendències i actuacions socials que es produeixen de forma natural. Als EEUU per exemple el copyright serveix per pagar els autors per obra feta i a partir d’aquí no s’imposa control.

Per altra banda val la pena tenir en compte l’aspecte positiu del que estem parlant, es a dir quina millor manera de promocionar i fomentar l’art musical que fer-lo assequible i a l’abast de tothom, si realment el que es vol es promocionar aquest fet, es clar. Crec que la música ara més que mai està a l’abast de tothom i aquest tothom és del qui no té res també.

El que s’hauria de regular és que els autors siguin del gènere que siguin, percebin una retribució justa per l’esforç fet, la que es mereixen i que si la indústria discogràfica i l'audivisual no percep les retribucions milionàries que es percebien fins el moment potser sigui perquè les coses canvien i el model de negoci en aquests moments com d’altres models, sucumbeixen i s’han de reestructurar, potser la solució estaria en la menor presencia d’intermediaris però no tot el pes ha de recaure en el consumidor, no obstant ja us avanço que s’està pensant en imposar un ultra-cànon. Què en penseu vosaltres ?

Aquí teniu unes adreces per ampliar la consulta si us ve de gust:
http://www.asimelec.es/home2.asp
http://www.aetic.es/

Aquí teniu un fragment del debat del dia 4/4/07 sobre el cànon en el programa Enfoque:

Les "cookies" en remull

Sabíeu que, segons un article d’experts del marketing en Internet, aproximadament el 40% del navegants esborren les seves “cookies” una vegada al mes i el 60% les han esborrat alguna vegada?. Això implica que una proporció important d’internautes es converteixen en nous individus als ulls de tots els sistemes de segmentació de publicitat i d’afiliació, botigues i altres sistemes. Es per això que els marketoides no estan molt contens que això passi.
Les cookies serveixen per identificar de forma individual a cada visitant d’un lloc web, així es que, poden fer ofertes o seguiment d’informació amb dades de segmentació, com país, edat, compres efectuades i d’altra informació privada. En general les “cookies” no són especialment perilloses ni perjudicials en si, encara que alguns llocs web fan mal ús i poden utilitzar l’historial de navegació per beneficiar-se. Com les “cookies” estan activades per omissió en tots els navegadors web del mercat, convé saber que es poder esborrar de forma discriminada, mantenint aquells llocs web que un ja te configurat.

Internet Invisible

La primera vegada que vaig llegir aquest títol em va sobtar i em vaig preguntar, què deu ser això tant esotèric?, així que us en faré cinc cèntims.

El terme ve de l’any 1994 quan la doctora Jill Ellsworth va utilitzar aquest terme de “Invisible Web”, per referir-se a la informació que els motors de cerca tradicionals no poden trobar.

No obstant una altra manera de parlar del mateix terme és fent servir les paraules “depp web” es a dir Internet profund ja que en realitat no és invisible, sinó que aquesta informació amb presència a Internet, no està indexada.

L’origen de l’Internet Invisibles és degut a la forma en què els cercadors, indexen les pàgines web, mitjançant el programa “spider” que inspecciona les pàgines de la xarxa seguint els seus enllaços, d’aquesta manera es va creant una base de dades dels metacercadors. Així a l’hora de buscar una pàgina no ho fa en tota la xarxa sinó en aquestes bases de dades, agilitant la recerca.

Podem parlar de tres tipus d’Internet:

· Internet global: xarxa d’informació lliure i gratuïta que és accessible mitjançant interconnexió d’ordinadors. S’utilitzen programes navegadors, xats, missatgeria o intercanvi de protocols com ftp, p2p i altres.
· Internet invisible: informació que està disponible a Internet però que únicament es accessible a través de pàgines generades dinàmicament desprès de realitzar una consulta en una base de dades. Es inaccessible pels procediments habituals dels agents de búsqueda o directoris, però es pot accedir mitjançant eines de navegació apropiades, correu, etc.
· Internet fosc: fa referència als servidors o host que són totalment inaccessibles. Són zones restringides amb finalitats de seguretat nacional i militar, o bé la configuració incorrecta de routers, serveis de tallafocs i protecció, servidor inactiu o be “segrest” de servidors per utilització il·legal.

Causes d’invisibilitat:

Les pàgines dinàmiques no són idexables, per això han de ser estàtiques i tenir els enllaços cap a d’altres pàgines o ser referència en alguna d’elles.

Un altre problema és el format que conté la informació, els motors de cerca van ser creats per descarregar, llegir i indexar pagines html, per aquest motiu qualsevol altre format es torna invisible davant d’ells com les imatges, àudio, vídeo, arxius pdf, postcript, executables, etc. No obstant algun cercador com Altavista i Google estan oferint ja alguna possibilitat en la cerca d’algun d’aquest formats. Aquest fet provoca que molts informes i estudis que contenen informació valuosa que estan disponibles en la web de forma pública i oberta, com no són indexables, són inaccessibles.

Respecte a les bases de dades, sí podem accedir a les pàgines principals perquè son pagines html, però no podem accedir a la resta, la solució consisteix en generar interfases de consulta unificades que enviaran una mateixa consulta a diferents bases de dades des d’una mateixa pagina web, en aquest cas s’utilitzen els multicercadors o metacercadors.

Tanmateix alguns servidors exclouen els motors de cerca de tots o part de les seves carpetes i directoris mitjançant un protocol d’exclusió que respecten els programes rastrejadors (spiders o crawlers), aquest protocol consisteix en un nombre de valors que poden adquirir l’atribut content com part d’una etiqueta meta que conté una altre atribut, name que conte el valor “robots”. Aquestes indicacions es guarden en un arxiu de text robots.txt que se situa en el servidor de la pàgina web i que se suposa que llegeixen i respecten els rastrejadors (robots).

Així doncs, resumint el tipus d’informació que podem trobar a Internet Invisible són:

· Base de dades: els cercadors només proporciones accés a la pàgina d’inici, perquè la resta són dinàmiques.
· Documents en format pdf, word, xml etc.: encara que ara alguns cercadors ja indexen documents d’aquest tipus.
· Pàgines web que no son idexades per motors de cerca: perquè s’exclouen a traves del protocol d’exclusió.
· Llocs web que necessiten contrasenya: els motors de cerca no poden accedir al contingut d’aquestes pàgines, ja que l’accés està restringit.

Aquí teniu algunes adreces interessants per utilitzar en la vostra cerca:

www.internetinvisible.com/
http://www.closerlooksearch.com/
http://www.invisible-web.net/

La meva primera impressió

Hola,

Soc la Leonor, poc erudita en temes de blogs la veritat, però interessada en ells des de fa poc. Pel que he anat llegint del tema en blogobibliografia i també d’alguns blogòlegs, és un món que està agafant força rellevància com un “nou espai de publicació en web” i com a “mitjà de comunicació en línia”, en forma de comunitat que genera un nou espai anomenat blogosfera.

El que més m’ha impressionat dels blogs, blocs, bitàcoles, dips, weblog, (diverses formes d’enumerar un blog), és el seu caràcter d’autoedició per part de l’autor o blogger, bloguer o blogaire, sense necessitat d’intermediaris, així com la facilitat i immediatesa de publicació (això us ho diré més endavant) i la facilitat d’accessibilitat de qualsevol usuari de la xarxa.

Bé, anirem fent anotacions,

Fins aviat.

Leonor.